Barcelona i jo
A mida que arriben homes
es va fent gran la ciutat.
A mida que els peus li creixen
se li fa petit el cap.
A mida que creix oblida,
inflada de vánitat,
que sota l'asfalt hi ha la terra
dels avantpassats.
A mida que perd la mida
es va omplint de presoners,
de robinsons d'estar per casa,
nàufrags enmig del merder
que vìuen vides petites
en petits mons de formigó.
Així esten les coses entre
Barcelona i jo.
Mil perfums i mil colors.
Mil cares té Barcelona.
La que en Cerdà somnià,
la que va esguerrar en Porcioles,
la que devoren les rates,
la que volen els coloms,
la que es remulla a la platja,
la que s'enfila als turons,
la que per Sant Joan es crema,
la que compta per dansar,
la que se'm gira d'esquena
i la que em dóna la mà.
A mida que la camino
sota els plecs del seu vestit
i li repasso les arrugues
amb la punteta del dit
em xiulen les cantonades
aquella vella cançó
que només sabem la lluna,
Barcelona i jo.
L'estimo nua i sencera
relliscant entre els dos rius,
amb les seves fantasies
i les seves cicatrius.
Me l'estimo amb la fal-lera
d'un caloio enamorat
perquè és viva i perquè es queixa
la meva ciutat.
Mil perfums i mil colors.
Mil cares té Barcelona.
La que en Cerdà somnià,
la que va esguerrar en Porcioles,
la que devoren les rates,
la que volen els coloms,
la que es remulla a la platja,
la que s'enfila als turons,
la que per Sant Joan es crema,
la que compta per dansar,
la que se'm gira d'esquena
i la que em dóna la mà.
Barcelona y yo
A medida que llegan hombres
se hace grande la ciudad.
A medida que los pies le crecen
se le achica la cabeza.
A medida que crece olvida,
hinchada de vanidad,
que bajo el asfalto está la tierra
de los antepasados. 1
1.-la ciudad
desciende de la Romana Barcino y tiene muchos siglos de historia
)
A medida que pierde la medida
va llenándose de prisioneros,
de robinsones de andar por casa,
náufragos en medio del barullo
que viven vidas pequeñas
en pequeños mundos de hormigón. 2
Así están las cosas entre
Barcelona y yo.
2.-Se ha convertido en una gran
urbe donde viven millones de ciudadanos anónimos
Mil perfumes y mil colores.
Mil caras tiene Barcelona. 3
La que Cerdá soñó, 4
la que malogró Porcioles, 5
la que devoran las ratas,
la que vuelan las palomas, 6
la que se remoja en la playa,
la que trepa por las colinas, 7
la que por San Juan se quema,
8
la que cuenta para bailar, 9
la que me vuelve la espalda
y la que me da la mano.
3.-
La
romana, la medieval, la moderna, la turística, la catalana, la mestiza, la
cotidiana ...
4.- El arquitecto que
diseño la ciudad a modo de cuadras con jardines interiores, una ciudad perfecta
.
5.-Pero
que el alcalde franquista frustró al abortar el Proyecto Republicano y fomentar
la especulación.
6.-La
característica principal de la Plaza Catalunya son las palomas
.
7.-Barcelona esta situada entre dos colinas; Monjuit y el Tibidabo.
8.-Es tradición hacer hogueras populares en las calles en Sant Joan
.
9.-El
baila tradicional catalán es la Sardana y tiene unos pasos fijos.
A medida que la camino
bajo los pliegues de su vestido
y le repaso las arrugas
con la puntita del dedo
me silban las esquinas
aquella vieja canción
que sólo sabemos la luna,
Barcelona y yo.
La quiero desnuda y entera
resbalando entre los dos ríos, 10
con sus fantasías 11
y sus cicatrices.
12
La quiero con el entusiasmo
de un recluta enamorado
porque está viva y porque se queja
mi ciudad.
10.-También esta entre dos ríos; el Besos y el Llobregat
11.-Tierra
de ilusiones y emprendimientos.
12.-Marcas de su
larga historia de supervivencia.
Mil perfumes y mil colores.
Mil caras tiene Barcelona.
La que Cerdá soñó,
la que malogró Porcioles,
la que devoran las ratas,
la que vuelan las palomas,
la que se remoja en la playa,
la que trepa por las colinas,
la que por San Juan se quema,
la que cuenta para bailar,
la que me vuelve la espalda
y la que me da la mano.
PARA VOLVER AL
BREVE CANCIONERO SERRATIANO EN CATALÁN
PULSA AQUÍ
|